dimecres, 30 de novembre del 2011

Poesia de Sa Criada Trapassera


SA CRIADA TRAPASSERA

Açò diu que era i no era
sa criada trapassera
i que sempre per darrera
li buidava sa nevera.

Es rector ja ben cansat
un al·lot es va cercar.
Sa criada es va enfadar
perquè no li va agradar.

Sa criada molt maleita
a s'enimorat ho contà
farem una malcriança
que el rector no oblidarà”.

Abans de partir d'allà,
paraules es va inventar
per a s'al·lotet mostrar
i que es pogués equivocar.

Pare Santis Deis”
al rector va anomenar
que de tan beneit que era
de res no es va enterar.

Les sabates del rector
eren “escarabitatis”,
els seus peücs “xirimitlis”
i el llit el “potestatis”.

Ratipoti” el moix rater,
sa “clarència” era el foc,
sa pallissa el “vitroc”
llongues llargues” els carrers.

Quan tot el poble dormia
sa tragèdia va arribar
an es moixet van cremar
i sa palla va incendiar!

S'al·lotet ben espantat
as rector va despertar
li digué el que passà
i es rector va al·lucinar:

Pare Santis Deis
Vos qui estau en potestatis,
posau-vos es xirimitlis
i els escarabitatis.
Que el ratipoti ha vengut
tot carregat de clarència
ha tengut poca prudència
i ha pegat foc an es vitroc.

Es rector no el va escoltar
ni un mot tenia sentit
del que ell havia dit
i tot trist es va quedar.

S'al·lotet va anar as balcó
i va començar a cridar
per aquí i per allà
paraules sense raó:

Germans i parroquians
correu per ses llongues llargues
que el ratipoti ha vengut
tot carregat de clarència
ha tengut poca prudència
i ha pegat foc an es vitroc.

Sa gent tampoc es va moure
i tot va quedar encès.
Tot es poble i es rector
no es va “entémer" de res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada